En el teu record m’endinse
L’absència en un món on arrelar (versos cedits per l’alumnat 2018)
Dins la teva absència m’endins
cercant arrelar el neguit de la transcendència.
Abans feixuga i buida de contingut
ara esdevé terra on incubar el futur,
convertida en llavor.
Hereva de tot,
m’endins dins el teu record
i d’aquelles que et precediren.
Origen ancestral punt de naixença.
Avui reconec el passat
encarnat en mi i no m’espanta,
En el moviment, en el cos, en l’esperit,
en el meu anar endavant
sabent-me hereva vostra!
Projecte Literari d’Alfons Navarret per als seus alumnes
Inventari
Dins el meu món enfust dinars
barat banyeres per plats de dutxa amb cocodrils verds
i tom parets que no sé si em molesten.
Dins el meu món calefaccions l’hivern,
duplic piques rentamans per poder triar
i canvii ronyons per sofàs vermells de pell de puta.
Dins el meu món estrén somier i matalàs,
perpetuu tassons i plats, recuper baguls
i emblanquin aquells que no indult però que queden.
Dins el meu món aferr ciutats
i els amenaç enfrontant-hi elefants amb binocles.
Dins el meu món umpl l’espai de dones de metall,
de lliris blancs i de lletres liles.
Dins el meu món recuper el so d’un altre temps
a la veu d’un pingüí encorbatat
i em diu els graus un dragó que ha decidit no entrar.
Dins el meu món presideix les nits el sentiment viscut
d’un full negre de cinc pams,
i un moblet bar que guarda licors d’avantpassats.
Dins el meu món hi creix intermitent l’única amant
tragí de bols d’aigua i de carn,
i redola pèl embolicat de ca aquí i allà.
Dins el meu món guard el record del moix company que vaig vetlar,
cremant febres de molts de graus
i hi ha molt de lloc, molt d’enyor i molta pau.
Dins el meu món governa un sac de sucre gegant,
que fa el que vol, allà on vol
i se li ho consent.
Dins el meu món el desig s’escapa i la ironia persisteix,
no hi ha ni home ni dona sinó visió del gest.
Dins el meu món el vers fa de despertador nocturn,
el mòbil d’apuntador de veus
i qualsevol paper és bo fent de vaixell.
Dins el meu món tots som amics i confidents
i la llengua oficial ni s’entrediu, ni té complexes.
Dins el meu món de vegades fa olor de moussel…
El meu món inacabat el dec als meus,
a unes sabates de fer via
i al coratge abastament d’alçar tota sola una armari doble d’Ikea.
Setembre 2011
He decidit, avui, en aquesta platja
que et guard un trosset de mar
per anar-hi a jugar qualsevol migdia.
Et guard també una grapada de sal
perquè la llengua se’n temi que és estiu
i som lliures.
Et guard també un poquet de sol
per admirar aquests mugrons torrats
trencats de blanc, vius de brisa marina.
Esper que tu també em guardis
una mirada d’aquests ulls brillants
i un somriure amagat d’encara no hi som
però arribaré aviat.
Una rialla de les meves…
d’encara no sé per què
però tenc la intuació que he d’esperar-te.
He decidit, avui, en aquesta platja que et guard un trosset de mar…
Apropiació d’un poema de Laura Llinayc
Constructors d’espectres,
elucubradors d’ideals,
sintetitzadors d’emocions i dies.
Politoxicòmans àvids de neons,
fantasmes de realitats paral·leles,
conscients de misèries pròpies i alienes.
Mesuradors de paraules,
programadors d’exposicions diverses,
amortitzadors de conseqüències i fets reals.
Condicionadors de caus,
encreuadors de trajectes,
detonador d’exilis irreals.
Designadors de conceptes,
dependents internàutics,
desertitzadors d’il·lusions,
delineants de quotidianitats brillants.
Fluxos magnètics.
Propers fulls en blanc.
Març 2020
He arraconat la roba,
fa sol però diuen que vol ploure.
He regat les plantes perquè no passin set.
He tancat finestres i persianes.
He agafat uns calçons i dos jerseis,
encara fa calor però pas pena de tenir fred.
He agafat les claus, he tancat la porta en pes
i he partit.
Comença la revolta.
2019