Poemes Solts


Inventari  

Dins el meu món enfust dinars
barat banyeres per plats de dutxa amb cocodrils verds
i tom parets que no sé si em molesten.

Dins el meu món calefaccions l’hivern,
duplic piques rentamans per poder triar
i canvii ronyons per sofàs vermells de pell de puta.

Dins el meu món estrén somier i matalàs,
perpetuu tassons i plats, recuper baguls
i emblanquin aquells que no indult però que queden.

Dins el meu món aferr ciutats
i els amenaç enfrontant-hi elefants amb binocles.

Dins el meu món umpl l’espai de dones de metall,
de lliris blancs i de lletres liles.

Dins el meu món recuper el so d’un altre temps
a la veu d’un pingüí encorbatat
i em diu els graus un dragó que ha decidit no entrar.

Dins el meu món presideix les nits el sentiment viscut
d’un full negre de cinc pams,
i un moblet bar que guarda licors d’avantpassats.

Dins el meu món hi creix intermitent l’única amant
tragí de bols d’aigua i de carn,
i redola pèl embolicat de ca aquí i allà.

Dins el meu món guard el record del moix company que vaig vetlar,
cremant febres de molts de graus
i hi ha molt de lloc, molt d’enyor i molta pau.

Dins el meu món governa un sac de sucre gegant,
que fa el que vol, allà on vol
i se li ho consent.

Dins el meu món el desig s’escapa i la ironia persisteix,
no hi ha ni home ni dona sinó visió del gest.

Dins el meu món el vers fa despertador nocturn,
el mòbil d’apuntador de veus
i qualsevol paper és bo fent de vaixell.

Dins el meu món tots som amics i confidents
i la llengua oficial ni s’entrediu, ni té complexes.

Dins el meu món de vegades fa olor de moussel…

El meu món inacabat el dec als meus,
a unes sabates de fer via
i al coratge abastament d’alçar tota sola una armari doble d’Ikea. 

                                                                                                        Setembre 2011

 


 He arraconat la roba,
fa sol però diuen que vol ploure.
He regat les plantes perquè no passin set.
He tancat finestres i persianes.
He agafat uns calçons i dos jerseis
encara fa calor però sempre tenc fred.
He agafat les claus, he tancat la porta en pes
i he partit.
Comença la revolta.

2019