Despertar-me amb el teu alè

Aquest despertar-me amb el teu alè al clatell i sentir-te tan real com tenir tot el cos eriçat, viu, elèctric i no poder-me adormir durant una hora. Temps en què aconseguesc calmar la meva sed. La meva sed de tu, inventada perquè no et conec. Inventar-te en cada mirada, en cada conversa que improvís, en cada món d’irrealitat que teixesc.

Un temps paral·lel que no existeix però que m’acompanya. I que jug a interpretar com un albir de dreceres.

No ho sé, i no sé tampoc si ho vull saber ara mateix. Em queda un llarg camí, la solitud no ha estat mai la resposta, ni el veritable camí. Entreveig la fosca.

I aquets ulls rodons que m’observen rere les ulleres…

Res digne de ser esmentat pel seu nom, res que necessiti concepte.

Cap intent sobtat, confiable, durador en el temps i en l’espai. Pens per tant que és millor l’opció Beta, el moviment perpetu que sempre hi és i no fereix ni s’acaba.

Però quan el retorn s’acosta comença el fet, el dubte, la màgia donant peu a una rèplica inexistent a què don vida paraula a paraula, gest a gest amb els ulls oberts, la mirada enfora i els peus que no em toquen en terra. Llavors visc amb els peus a l’aire!

Ets una ficció. I hauré de fer-me el ferm propòsit d’anul·lar-te o acabaré penjada d’un fil, d’una història que escric mentalment. El joc del miserable, de qui no vol tocar fons i tornar alçar-se.

No ha estat tant gros i un moment o un altre s’haurà de convertir en cançó i nedar la mar blava. Cap a una altra platja. Ones diverses encenent la mar, fent-la salvatge. Benvinguts al temporal companys…veure’m com acaba! De fet, desactivar artefactes hauria de ser la prioritat i no mesclar benzina i rauxa.

No ets real, però et faig créixer a cada instant i començ a assustar-me. No ets real, no és real, em repetesc, de vegades, però ara mateix no tenc altra cosa.

Produir relats m’espassa les hores. I aconseguesc pel mateix preu distreure’m la nostàlgia, la nafra. Esperem que no vagi a més la irrealitat i que continuï mal·leable dins un pla secret i manejable, fins que sigui el moment de l’ara!